Doncs sí, allà van anar els Fraguels a menjar un parell de porquets. Hi va haver intrèpids aizkolaris, entusiastes cuiners, curosos encarregats del foc, netejadors precoços i una tallada de cabells.

Doncs, sí, els fraguels es van atrevir amb els Ventadors. Es pot discutir sobre la perillositat del camí, esbufegar amb el contundent desnivell que porta de la plasidesa del camí del riu Montsant i l’ermita de Sant Bartomeu a la verticalitat de la cresta i l’ascensió final als Pins Carrassers, evitar les relliscades al sempre humit Grau del Llop…però l’espectacle està assegurat. Si fins i tot vam veure un llac!

Jorge

Hay más fotos divertidas, como la de Dorle mostrando el dedo índice con cara de matar al fotógrafo, pero he decidido autocensurarla por miedo a represalias violentas por su parte…

Un fin de semana de lo más instructivo, entre otras cosas hemos aprendido:

 - Que los hombres son XY y las mujeres XX, con lo cual el sexo lo decide el hombre (el sexo del bebé, no el “cuando lo hacemos”, eso lo decide la mujer).

- Que si se estás haciendo una tortilla de patatas y se te pegan las patatas, más vale que friegues la sartén antes de nada.

 Jorge

Una bona representació dels fraguel va acudir a la Garrotxa per tal de conèixer la seva zona volcànica. Amb alguns ferits lleus per incidències ciclistes, el primer dia va consistir en una excursió a peu pels punts més representatius del parc natural proper a Olot, passant pels volcans del Croscat i de Santa Margarida, el poblet de Sant Miquel Sacot i per acabar una incursió a la fageda de’n Jordà.

Paisatges canviants, on es combinen el verd d’una vegetació generosa i les formacions volcàniques, l’església de Sant Miquel i l’encant gairebé màgic de la fageda van fer atractiva la marxa.

Per acabar, exhibició a la cuina, on, malgrat les dificultats, la truita de patates va resultar excel·lent.

El tercer dia va ser de contrast meteorològic. Ens vam llevar amb un cel radiant, però de sobte es va tapar i ens vam veure enmig d’una tempesta que ens va acompanyar fins el vespre. Vam sortir des de Donsoti per visitar Getaria, monumental sobre el seu port a l’ombra del monticle conegut com el Ratolí, Zumaia, amb els seus espectaculars penya-segats, Deba, amb la treballada portalada de la seva església, i, ja a Bizkaia, vam arribar a Elantxobe, amb el seu port al capdavall d’un poble d’estructura vertical, i vam acabar a Gernika, símbol dels bascos.

El dia final, la pluja ja ens va companyar des de l’inici. Amb l’ajut, o no, del GPS ens vam anar fins a Lesaka, a Nafarroa, on vam posar un bonic comiat a la sortida fragueliana. Ens van quedar ganes de tornar-hi.

El segon dia dels Fraguels a Euskadi va servir per anar des de Donosti fins a Iparralde. Pasai Donibane, Jaizkibel, Honadarribia, Donibane Lohitzune i Miarritz van ser les escales d’aquesta etapa. Bon temps, bon menjar i paisatges esplèndids.